μια απόπειρα επιστημονικής προσέγγισης της ανθρώπινης θρησκευτικότητας
an attempt for a scientific approach of human religiosity "Sedulo curavi humanas actiones non ridere, non lugere, neque detestari, sed intelligere" —Spinoza, Tractatus Politicus 1:4
⏳ ⌛ First post: October 30, 2008 / Πρώτη ανάρτηση: 30 Οκτωβρίου 2008
.
Sunday, February 12, 2012
The Catalan Professor of Greek Joan F. Mira on rendering the NT hagion pneuma as "sacred breath" /
Ο Καταλανός καθηγητής της Ελληνικής Χουάν Φ. Μίρα περί της απόδοσης της φράσης ἅγιον πνεῦμα της ΚΔ ως «ιερή πνοή»
alé sagrat
Perquè quan, en les versions tradicionals i canòniques, nosaltres llegim paràbola, aquell lector devia llegir “exemple o comparació”, quan llegim Esperit Sant ell llegiria “alésagrat” (deixeu-me, ací, fer un parèntesi important: aquell lector del segle II o del segle III ni tan sols podia imaginar que aquest alé, buf o esperit, aquest pneuma, fóra una persona divina i autònoma, diferent del Pare i del Fill, ja que aquesta lectura o interpretació únicament té sentit en el context d’un dogma, la Trinitat, que encara no existia com a tal: l’Esperit Sant és un producte de la teologia dels segles següents); i quan llegim miracle aquell lector en llengua grega entenia “prodigi” o “fet extraordinari”, quan llegim ressuscitar ell llegia “despertar” o “aixecar-se”, quan llegim pecat ell llegia “culpa”, “falta” o “error”. I així podríem continuar amb multitud de paraules i expressions que tenen, en primer lloc, un sentit literal, general o comú, històric o cultural, abans de tenir un sentit “consagrat” i canònic ajustat a la tradició cristiana i a l’evolució de la teologia dogmàtica.
No comments:
Post a Comment